Es tracta de l’Aleví A del Sant Ignasi de la temporada 97/98, que va guanyar la lliga amb 7 punts d’avantatge respecte al segon classificat, el conjunt blaugrana dels Piqué, Fàbregas, Marc Valiente…
Passaran els anys i sempre ho podran dir: van superar de forma clara una de les millors generacions de futbolistes que ha donat el planter de tot un
FC Barcelona. Es tracta de l’
Aleví A del Sant Ignasi de la temporada 97/98, que va guanyar la lliga amb 7 punts d’avantatge respecte al segon classificat, el conjunt blaugrana dels
Piqué, Fàbregas, Marc Valiente… i companyia.
Aquell Sant Ignasi era un equip gairebé imbatible, que dominava els seus partits i, sobretot, era un conjunt d’amics que s’ho passaven d’allò més bé sobre el camp. D’aquella generació, tant en David Moreta com en Carlos Rodrigo, segueixen en el primer equip del Sant Ignasi després de tants anys.
“La Gramenet va voler fitxar als 18 jugadors”
“Tots érem estudiants del Sant Ignasi, i tan sols vam perdre un partit, justament davant el Barça al seu camp, però nosaltres els hi vam guanyar més tard quan van venir a casa”, afirma Carlos Rodrigo (34), actual capità del Sant Ignasi, que acumula 23 temporades al club.
Aquest conjunt de resultats favorables va despertar l’interès d’altres clubs per apoderar-se amb els serveis d’alguns jugadors, o fins i tot… de fer-se amb tot l’equip!: “Vam rebre ofertes del Barça, de l’Europa, o, fins i tot, la Gramenet, quan els hi vam guanyar 5-0. Després que estiguessin un any sense perdre, van comunicar-nos que volien fitxar als 18. Però érem tant amics que no volíem marxar del club. Vam seguir tots l’any següent”, admet en Carlos, que va acabar la temporada 97/98 com a màxim golejador de lliga amb 28 gols.
“Feien moviments que avui dia veus al primer equip del Barça”
Un dels altres jugadors que va marcar les diferències va ser en David Moreta (34), capità d’aquell Aleví, i que també suma 23 temporades al club. “Més d’un cop hem pensat que, potser, si haguéssim acceptat alguna de les ofertes que van arribar, alguns jugadors hauríen arribat a Segona Divisió o a Primera”, afegeix.
Però, tornant al frec a frec que mantenien amb el Barça, en David recorda la diferència que hi havia entre uns i altres. “Entrenaven quatre dies a la setmana i nosaltres gairebé dos i això es notava en el seu ritme amb la pilota i les combinacions que feien. El Piqué sempre estava ben col·locat, al mig del camp jugaven al primer toc, i realitzaven moviments que avui dia veus al primer equip com canvis de ritme impensables, cobertures, replegaments… Sabien jugar molt bé en equip, però quan arribava el moment de les individualitats, érem superiors”.
Sí que és cert que els hi va anar per poc que s’enfrontessin a Messi, ja que l’any següent, ja com Infantil, aquell Sant Ignasi va tornar a enfrontar-se al mateix Barça en la promoció d’ascens. I just després de la promoció, aquell estiu, va ser quan el Barça va fitxar-lo.
