El mític extrem en la primera experiència del Girona a Primera Divisió és, des de finals del mes de setembre, el nou entrenador assistent de l’Europa B
Aday Benítez (Sentmenat, 1987) va arribar a Girona durant l'estiu de l'any 2014. A un equip que militava a la Segona Divisió A i que temporada rere temporada provava sense èxit poder assolir l'ascens a Primera. Tot i així, el sentmenatenc va poder ser partícep de diverses etapes de la història recent del club, entre elles el primer ascens a Primera Divisió.
Aquesta temporada viu el futbol des d'una nova perspectiva i és la mà dreta de Jonathan Rodríguez a la banqueta del
filial de l'Europa, al
grup 3 de Primera Catalana, després d'una retirada com a jugador, gairebé obligada fa un any i mig.
"Aquesta primera experiència a les banquetes és el més a prop que puc estar del futbol, d'estar en un terreny de joc. Compartir la meva experiència amb jugadors joves és molt maco, sobretot poder ensenyar tot el que he après a la meva carrera", apunta Benítez.
D'aquesta manera, assumeix aquest nou rol com a entrenador com una nova oportunitat: "El més important és que els nanos puguin jugar cada cop millor i aconseguir els seus objectius. Si gràcies a ells, puc aconseguir els meus, perfecte. Però no tinc cap pressió en aquest sentit. Vull fer tot el possible per ser feliç".
Aday no oblida una de les etapes més boniques que ha viscut en la seva etapa com a futbolista, el seu pas pel Girona Futbol Club, on ha vestit 199 partits l'elàstica blanc-i-vermella: "El que vam aconseguir per l'equip i la ciutat va ser molt gran. Estic satisfet amb la meva carrera com a futbolista. Vam començar com obrers del futbol, i amb el pas dels anys vam poder construir un equip fort a Segona Divisió, que va poder tocar l'ascens a Primera Divisió". Una de les claus d'aquell Girona va ser la unió del vestidor: "Ens vam unir els jugadors que havíem obert aquell camí amb l'ascens, amb els que van arribar a principi de la temporada 2017-18".
"Els tres anys previs a pujar a Primera, vam crear l'Orgull Gironí, entre un conjunt de jugadors de la ciutat que tornaven després d'experiències fora de casa com l'Àlex Granell, l'Eloi Amagat, que tenien l'il·lusió de jugar al seu poble, amb jugadors que arribàvem i que ens volíem consolidar a la categoria, i jugadors que venien d'Andalusia, Madrid, com el Borja García, en Juanpe o Portu".
Un Orgull Gironí que, un cop assolit l'anhelat ascens el mes de juny del 2017, va esclatar: "Érem un equip brutal. També va pujar Pere Pons, del filial, després va venir Stuani, que era l'estrella de l'equip. Aquell conjunt de jugadors ens vam ajuntar, vam fer una barreja de gent, que ens vam convertir en germans", recorda amb tendresa Aday Benítez.
El de Sentmenat recorda amb il·lusió dos moments històrics per l'entitat: "Els millors partits d'aquella època van ser el de l'ascens contra el Saragossa, i la victòria a casa la primera temporada contra el Madrid. Va ser molt inesperat que poguéssim guanyar al Reial Madrid, encara que després (la campanya 2018-19) ho vam tornar a fer al Bernabéu".
LaLiga
De la mateixa manera, també va viure experiències difícils amb la samarreta del Girona: "El dia que em lesiono contra el Rayo Vallecano (segona temporada del Girona a Primera, 2018-19) al minut 5 a casa, vaig estar per aquesta lesió un any de baixa. Aquesta lesió m'ha marcat, m'he acabat retirant, per aquesta lesió", remarca el de Sentmenat.
"Quan baixem a Segona ho passo malament, però no el dia que baixem. Ja ho tenia assumit, estava lesionat des de la jornada 10, anàvem desens i acabem baixant de categoria. La segona volta no va ser bona, recordo que només vam poder guanyar al Sevilla. Era una forta sensació d'impotència perquè no podia ajudar a l'equip, estava fora. Tenia 32 anys, i veia com el somni de jugar a Primera que havia aconseguit amb molt esforç, s'esfumava i que havia de decidir si quedar-me al Girona, o marxar a un altre equip de primera divisió. Vaig tenir ofertes de lligues estrangeres, lligues més fluixes, que em pagaven més diners que aquí, però vaig decidir que volia fer una bona recuperació i tenia la il·lusió de tornar a Primera amb el Girona", confessa Aday Benítez, tot recordant les seves últimes temporades a Montilivi.
Ara afronta un nou repte amb l'Europa, com un primer pas per obrir un nou camí com a tècnic: "Faig tasques de primer i de segon entrenador, ens complementem molt bé amb el Jonathan, tot i que l'última paraula la té el primer entrenador. El meu objectiu és fer carrera com a primer entrenador si no és d'aquí a un any, d'aquí dos. Però ara mateix no tinc pressa, la idea és continuar a l'Europa", assegura Benítez.
"Em quedo que la gent em recordarà a l'elit, crec que sempre he respost i he donat el màxim dins el camp, i que en els millors moments he aportat qualitat a l'equip. Penso que és molt bo que la gent et recordi així", conclou un Aday Benítez, satisfet amb la seva carrera com a futbolista.
